Còctels amb història: el que es bevia a Barcelona el 1909
El 1909, Barcelona era una ciutat en ebullició. El modernisme omplia les façanes. Els artistes debatien als cafès. I als bars del Raval, entre fum i conversa, se servien begudes que avui anomenaríem còctels encara que aleshores tinguessin altres noms.
Barcelona, 1909: una ciutat que ja sabia barrejar
Hi ha una dada que sorprèn molts: Barcelona va ser una de les primeres ciutats europees amb cultura de cocteleria consolidada. No va ser París ni Londres. Va ser aquí, en aquesta ciutat portuària oberta a l'Atlàntic i al Mediterrani, on les influències americanes van arribar abans i van calar més profund.
Ja el 1903, el restaurant Trocadero anunciava a La Vanguardia un bàrman vingut del Victòria, high class bar de Nova York, amb carta de "American drinks. Cocktails, Slops, Punches, etc. fets amb totes les regles". Aquell mateix any en què el London Bar obria les portes, es publicava a Barcelona el Manual del Cantiner, que descrivia amb detall les "begudes americanes" que començaven a omplir els taulells de la ciutat.
Dos anys després, el 1911, Ignacio Domenech publicaria aquí L'Art del Cockteller Modern, el tractat de cocteleria més important escrit a Espanya fins aleshores. Barcelona no va descobrir els còctels tard. Els estava documentant quan altres encara els ignoraven.
"Barcelona és una de les poques ciutats europees amb una tradició genuïna de cocteleria."
François Monti — historiador de begudes i autor especialitzat en cocteleria
Les begudes que van marcar una època
L'absenta: l'esperit dels bohemis
Abans que el London Bar existís, l'absenta ja era la beguda del Raval. Santiago Rusiñol, Ramon Casas i altres artistes del modernisme català —molts amb llargues temporades a París— la bevien en públic com una declaració d'intencions. Grans copes de líquid verdós, xarop i un tros de gel. Art líquid per a temps convulsos.
Quan el London Bar va obrir el 1909, l'absenta era encara la beguda dels que volien semblar diferents. I en aquest bar, gairebé tots ho volien ser.
El vermut: l'aperitiu que Barcelona va fer seu
El vermut no va néixer a Barcelona, però Barcelona ho va fer seu com cap altra ciutat. A principis del segle XX, la cultura de l'aperitiu estava profundament arrelada al Raval ia tota la ciutat. Es bevia abans de dinar, es bevia per pensar, es bevia per ser-hi. El vermut no era pas una beguda: era un ritual social.
Avui ho continua sent. I al London Bar, continua estant a la barra.
Els "American drinks": quan el còctel va arribar de l'altra banda de l'Atlàntic
A principis del segle XX, demanar un còctel a Barcelona era demanar un American drink. La influència dels bars de Nova York i l'Havana va arribar a través dels ports, dels viatgers, dels emigrants que tornaven. Ponxes, cobblers, fizzes, toddies. Barreges que sonaven a modernitat, a progrés, a món.
El Manhattan va ser el còctel més nomenat a les cròniques de la Barcelona dels anys 20. Un testimoni de l'època el descrivia com "el jazz-band dels licors": urbà, sincopat, impossible d'ignorar.
El xampany: el brindis del poder i la bohèmia
Al Barcelona del 1909, el xampany era símbol d'estatus, però també de celebració sense distinció de classe. Es bevia als grans banquets i als tuguris amb el mateix entusiasme. Els artistes que freqüentaven el London Bar i els bars del Raval el barrejaven sense complexos amb altres begudes, anticipant el que dècades després anomenaríem esquitxades o còctels de xampany.
Un segle després, la història segueix a la copa
La cocteleria barcelonina ha recorregut un camí llarg i propi des d'aquelles primeres "begudes americanes" del 1903. Ha sobreviscut a guerres, a la prohibició de licors durant el franquisme, a les modes ia les crisis. I al London Bar, aquest camí es pot palpar a cada racó: a les motllures art nouveau, a la fusta de la barra, a l'ambient que no ha canviat perquè no necessita canviar.
Avui servim còctels d'autor que beuen d'aquesta tradició sense copiar-la. Cada copa que preparem teniu darrere més de cent anys d'història d'aquest espai i d'aquesta ciutat. No com a nostàlgia, sinó com a argument.
Vine a provar-ho aquesta nit
Carrer Nou de la Rambla 34, El Raval · Barcelona